LA LLENGUA ORAL FORMAL

La llengua oral formal permet ser competius comunicativament parlant i té característiques de la llengua oral (conversa telefònica) i de la llengua escrita (carta/instància).

Els trets característics de la llengua oral formal:

Trets contextuals: 

• Caràcter no universal (perquè parlen d'un altre llenguatge oral) i aprenentatge escolar (ensenyament específic).
• Acústica (to), efímera (curt) i produïda en temps real (sobre la marxa).
• Context compartit (espai físic i temporal i interacció amb el públic) amb una comunicació relativament unidireccional

Trets textuals:

• Formal (registre) i generalment monologada.
• Informativa, planificada (estructura i contingut, té grau d'improvització) i de tema sovint especialitzat.
• Repetitiva (marcar una cosa important, per tal de ser eficaç) i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals (gestos, mirada i cos).

Trets lingüístics:

• Paper fonamental dels trets suprasegmentals (el to, el volum i el ritme).
• Ocurrència d'elements díctics (referir amb referència d'espai i temps compartits), interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts (faltes de sintaxi), el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.
• Correcció normativa (s'apostrofa, comes) i ús de la varietat estàndard.

FONTS D'INFORMACIÓ: Apunts classe i full informatiu.