QUI ETS TU, IVETTE?

Tal com ja hem parlat a l'entrada sobre descripcions, descriure és un art. S'ha de saber transmetre a una persona una imatge que faci que és pugui imaginar alló que descrivim.

A classe se'ns va proposar fer aquest exercici amb un company/a de classe i amb una fotografia que ho complementés.
Per tal de realitzar aquesta descripció li vaig haver de fer una entrevista amb preguntes com:

Qui sou a la teva família? Història familiar breument resumida.

Et consideres...

Descripció física.

Quin color creus que et defineix més? Per què?

Quin estil creus que tens? Què és el que més t’agrada d’aquest? I el que menys?

Aficions?

Quina estació del temps t’agrada més? Amb quina et sents millor? Si no és la mateixa digues el perquè. 

Què és el que t’agrada més estudiar? I el què menys? 

Què és el que més odies d’una persona? I què és el que més aprecies d’una persona?

Records d’infantessa (algun esdeveniment que creu que et defineixi o que simplement recordis amb ternura).

Aquestes preguntes van comportar tenir ja l'idea a la ment, però segons les seves respostes variaria molt o poc. Llavors, va passar una cosa que no m'imaginava... em va venir el nom de la imatge abans que la pròpia imatge i que la descripció. A partir d'allà ja va venir tot a la meva ment.

Aquí podeu apreciar el resultat:

Mirant més enllà - Imatge Pròpia

La Ivette és una noia normal. Va néixer en plena primavera i, consegüentment, ja està condicionada perquè li agradi més la calor, però sense discriminar les nostres estimades tardors i els nostres esperats hiverns.

La Ivette és de tonalitat d’aigua però amb interior ardent perquè, tot i ser de pell pàl·lida i cabells negres, posseeix molta energia interior, com si d'una xiqueta es tractés. Aquesta energia es veu a l’hora de treballar, però no tot és feina; a l’hora de riure, ella sempre prendrà la iniciativa, sobretot si no ets una persona falsa. 

En el seu temps lliure gaudeix llegint llibres amb els quals se’n va a un món fictici on imagina les situacions que els passa a cada personatge però, no obstant això, també s’entreté mirant pel·lícules, les quals ja et donen el món fictici realitzat. 

Així mateix, escoltar música li permet alliberar la ment i així pot accedir a records de la infància, com el de les seves vacances amb 9 anys a Disneyland París, les quals recorda amb fascinació.

La Ivette té el seu estil i té el seu propi caràcter. Llavors, de veritat podem dir que la Ivette és una noia normal? Ara que hi penso, ella no és una noia normal. La Ivette simplement és la Ivette.


Amb aquest treball he après moltes coses, com poden ser aprendre a reflectar a una persona a través de paraules i d'una imatge, i trobar una interrelació entre aquestes dues.

FONTS D'INFORMACIÓ: Apunts de classe.